VÍDEOS SOBRE BUDISME 

Les branques del budisme

Hi ha tres branques del budisme:

• HINAYANA: és la que hereta la tradició més antiga. El model és arhat, que mai més abandonarà el Nirvana.
• MAHAYANA: es desenvolupa el segle l a.C. per oposició al Budisme hinayana. Les dificultats per aconseguir la salvació obligatoria a el camí de la salvació. El model és el Bodhisattva, retrasa la seva salvació per ajudar als demés. 
• VAJARAYANA: Sorgeix en el Tibet fins el s. VII d.C. Recull tradicions de la religiositat hindú i popular. La seva proposta és que hi ha un camí més ràpid per arribar a la salvació. El model es el shadu, el mag més sagrat, dotat de poders sobrenaturals.

Els llocs sagrats

Temples: són per si mateixos símbols de gran complexitat.

                                

Pagodes: Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d'una gran torre de pisos.
Stupa : La stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l' axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies.
                                  

Els llibres sagrats

Sutter-Pitaka

Constitueix la col·lecció dogmàtica del budisme.                                   

Vinay-Pitaka

Normes o disciplina de la vida monacal budista.  
Abhidhamma-Pitaka
Una sèrie de tractats on es fa una explicació de més alt nivell a base de diàlegs entre deixebles i mestres, com en els catecismes clàssics.

La doctrina budista

LA REENCARNACIÓ: 
Buda creu que la vida de les persones és resultat de les accions bones i dolentes que es van realitzar en una anterior vida. Per tant en cada reencarnació tenim la vida que hem merescut per les accions realitzades en vides anteriors.

 El Buda, després de la il·luminació, va iniciar la propagació de la "veritat budista".

• Primera Noble Veritat: tota existència està impregnada de patiment, de pena, de frustració per la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
• Segona Noble Veritat: l'origen del patiment es troba a l'afany de viure, al desig d'actuació, de plaer, de possessió.
• Tercera Noble Veritat: el patiment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desitjos i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el NIRVANA.
• Quarta Noble Veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes. Qui el segueix s'acosta a la IL·LUMINACIÓ.

  Les 8 passes són:

1. Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
2. Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges.
3. Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment.
4. Acció recta:bona conducta moral.
5. Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal.
6. Esforç recte: fomentar tendències bones.
7. Pensament recte: no cedir als desitjos.
8. Concentració recta: meditació.

EL NIRVANA:

És l'extinció del dolor. Consisteix en la cessació del procés constant dels cinc agregats, el resultat d'aquesta cessació és l'absència de qualsevol sentit d'individualitat.

El seu fundador

Va néixer cap a l’any 566 a.C  a Terai – Nepal, els seus pares eren de la tribu Sakya, va ser reconegut ràpidament com a Sakyamuni o “ saviesa de la tribu Sakya”. També es referia a ell mateix com Tathagata o "aquell que segueix el camí dels seus predecessors", malgrat que el seu nom de pila era Siddhartha, que significa "objectiu aconseguit".

Era fill d’una família noble, va créixer amb tota mena de luxes i comoditats. Va ser educat amb les arts, les ciències i l’exercici físic. Després d’una vida tan fàcil, va casar-se i va tenir un fill i va viure sota la protecció del seu pare.

Abans de marxar de casa,  Siddharta va fer tres viatges per la ciutat i es va adonar de la tragèdia de la vida, del que li havien amagat. Va reconèixer tres representacions del sofriment humà: un vell fràgil, un invàlid malalt...   però en el quart viatge, va trobar un monjo alegre i optimista que caminava i demanava almoina.

Això li va servir per adonar-se que els plaers i les atraccions de la vida són buits i no omplen la persona. Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la recerca del coneixement autèntic.

Quan tenia 29 anys quan va començar a viure com un anacoreta rodamón. Seguia els ensenyaments del mestres hindús, però no aconseguia la pau que ell desitjava. Després de 7 anys intentant-ho es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autèntica doctrina: el coneixement del sofriment, l' origen del sofriment, la supressió del sofriment i la manera d’eliminar-lo. A partir d’aquest moment, Buda va començar a predicar aquests aprenentatges.   Volia aconseguir el moksa. Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala, tingué la revelació o il·luminació i esdevingué Buda.  Va decidí predicar el dharma a tota la humanitat, i a prop de Benarés, va predicà per primera vegada la doctrina de les quatre nobles veritats a cinc  antics companys seus. Aquests esdevingueren els primers deixebles i monjos de la comunitat o sangha.

Després de la il·luminació, es va dedicar a viatjar per l’Índia durant quaranta-quatre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la doctrina. Als vuitanta anys, es va posar malalt i va morir a la ciutat de Kusinagara. Les cendres foren repartides entre els deixebles més importants, i al damunt erigiren relíquies (stupa). Aviat es va estendre el culte a les relíquies i als objectes fets servir per ell.
La doctrina del Buda suposava una profunda revolució espiritual de l’ hinduisme i oferia un camí d’alliberament als homes de tota condició social, sense distinció de castes. 

Situació Geogràfica

El budisme es concentra bàsicament el sud - est asiàtic. Encara que actualment està estès per tot el món. Tot el budisme es concentra a Xina i els seus voltants, excepte Àfrica i Sud – Amèrica.  

Vermell territori a on la població de gent que practica el budisme, percentatge elevat.

Lila territori a on la població que practica el budisme, percentatge significat.

La resta de països també hi ha gent que el practica però està molt concentrada i a més a més hi ha molt poca gent, per considerar-ho oficial.

El budisme es va anar escampant a diversos països,  però com que la religió ho diu no van crear guerres perquè no volien que la gent es passes el budisme si ells no volien.

Està entre 1691 milions de predicants (3r religió més practicada en el món) o bé 230 milions de predicants (4t religió més practicada en el món).

Al segle XX la població de budistes va créixer, ja que molts xinesos i indis per varis motius s’hi van passar. Alguns per canvis politics del país, o bé perquè en el cas de l’Índia els intocables no volien viure a la misèria.

Va patir una expansió molt gran i explosiva ja que el segle III a.C ja era la religió més practicada a l’Índia, a més a més en el mateix temps l’emperador del territori indi va aprovar-la com a religió oficial.                                     

En canvi al segle XIII quasi bé va ser exterminada de l’Índia, però com que es va expandir per tot el continent asiàtic va continuar sent practicada, però va trobar al estabilitat al Himàlaia en temples.

Per la gent asiàtica el budisme ha set un referent, ja que el budisme ha transmès uns valors humanistes i universalistes. En aquest últim segle el budisme ha aconseguit expandir-se per tot el món.