El seu fundador

Va néixer cap a l’any 566 a.C  a Terai – Nepal, els seus pares eren de la tribu Sakya, va ser reconegut ràpidament com a Sakyamuni o “ saviesa de la tribu Sakya”. També es referia a ell mateix com Tathagata o "aquell que segueix el camí dels seus predecessors", malgrat que el seu nom de pila era Siddhartha, que significa "objectiu aconseguit".

Era fill d’una família noble, va créixer amb tota mena de luxes i comoditats. Va ser educat amb les arts, les ciències i l’exercici físic. Després d’una vida tan fàcil, va casar-se i va tenir un fill i va viure sota la protecció del seu pare.

Abans de marxar de casa,  Siddharta va fer tres viatges per la ciutat i es va adonar de la tragèdia de la vida, del que li havien amagat. Va reconèixer tres representacions del sofriment humà: un vell fràgil, un invàlid malalt...   però en el quart viatge, va trobar un monjo alegre i optimista que caminava i demanava almoina.

Això li va servir per adonar-se que els plaers i les atraccions de la vida són buits i no omplen la persona. Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la recerca del coneixement autèntic.

Quan tenia 29 anys quan va començar a viure com un anacoreta rodamón. Seguia els ensenyaments del mestres hindús, però no aconseguia la pau que ell desitjava. Després de 7 anys intentant-ho es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autèntica doctrina: el coneixement del sofriment, l' origen del sofriment, la supressió del sofriment i la manera d’eliminar-lo. A partir d’aquest moment, Buda va començar a predicar aquests aprenentatges.   Volia aconseguir el moksa. Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala, tingué la revelació o il·luminació i esdevingué Buda.  Va decidí predicar el dharma a tota la humanitat, i a prop de Benarés, va predicà per primera vegada la doctrina de les quatre nobles veritats a cinc  antics companys seus. Aquests esdevingueren els primers deixebles i monjos de la comunitat o sangha.

Després de la il·luminació, es va dedicar a viatjar per l’Índia durant quaranta-quatre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la doctrina. Als vuitanta anys, es va posar malalt i va morir a la ciutat de Kusinagara. Les cendres foren repartides entre els deixebles més importants, i al damunt erigiren relíquies (stupa). Aviat es va estendre el culte a les relíquies i als objectes fets servir per ell.
La doctrina del Buda suposava una profunda revolució espiritual de l’ hinduisme i oferia un camí d’alliberament als homes de tota condició social, sense distinció de castes.